No a Eurovegas! L’Ateneu és objectiu, però no neutral.

Aquest cop ho vam fer fora del nostre local, perquè ens calia un espai més ample, i ens va acollir el Centre Sant Pere Apòstol, que ens va cedir la sala del Teatre Gespa.

Era necessària una sala com aquesta per a organitzar amb comoditat una taula rodona com la que vam fer dijous passat, 10 de maig, amb el significatiu títol de “Eurovegas NO és el futur”, i que va aplegar en Jordi Martí, President del Grup Municipal Socialista de Barcelona; en Marc Martí, de La Trama Urbana; la Maite Costa, Catedràtica d’Economia de la Universitat de Barcelona; la Zaida Muxí, Professora de l’Escola d’Arquitectura; i en Raúl Bastida, de la Plataforma Aturem Eurovegas, tots moderats pel periodista Albert Ollés.

L’enunciat no enganyava ningú, i responia clarament al contingut de l’acte. Hi vam sentir les raons per les que Eurovegas no és el futur des del punt de vista econòmic, de l’arquitectura, de l’urbanisme, del medi ambient, dels drets socials, de la cohesió territorial i social, i també des del punt de vista de la política, de la sobirania del poble sobre les normes de convivència, i de la justícia i la llei iguals per a tothom.

Tampoc des del públic, en el debat que va cloure l’acte, hi va haver cap intervenció favorable a la construcció d’Eurovegas, que cal dir que es va quedar sense cap defensor.

En aquesta matèria, com en d’altres, l’Ateneu és objectiu però no neutral.  L’Ateneu està en contra dels poders irrestrictes i no controlats, i a favor de la democràcia i de la justícia.

Deixa un comentari

Filed under ciutadania, debat, democràcia, dret, informació, llibertat

Els laboralistes i la lluita pels drets

Dijous passat, 3 de maig, vam rebre a l’Ateneu l’advocat laboralista, i mestre d’advocats laboralistes, Francesc Casares per parlar del tema “Els laboralistes i la lluita pels drets”, que ens havia semblat que havíem d’abordar per raons de recuperació de memòria història d’una banda, i per tal com creiem que en els temps actuals la lluita pels drets torna a ser absolutament indispensable, i inexcusable.

Francesc Casares ens va situar històricament l’aparició del fenòmen d’aquella nova manera d’exercir la professió d’advocat que va ser la dels laboralistes durant la dictadura franquista i els començaments de la transició democràtica, referint-se al lligam existent amb el moviment obrer i amb les lluites concretes que desenvolupaven els treballadors.

Ho va fer de la manera amena, i ensems rigorosa, que li coneixem, tot llegint alguns fragments de la segona part, inédita, de les seves memòries, i extenent-se en la contextualització de les lectures, la descripció dels personatges, de l’ambient que envoltava tota l’activitat professional volgudament posada al servei del moviment obrer.

En l’aspecte de l’actualitat de la lluita pels drets es va demanar que havien de fer ara els equivalents a aquells advocats laboralistes de finals dels seixantes i dels setantes, per indicar que hi havia molta feina a fer en l’àmbit dels drets de ciutadania, de la solidaritat, i també en els drets dels treballadors.

L’acte – que va recollir fotogràficament l’amic José Luque Prieto, de qui són les dos fotografies que encapçalen aquest post – no va ser, per tant, un exercici de melangiós record de temps millors, sinó una mirada lúcida, tenyida de necessària ironia, sobre el que havia estat, i una crida per a que en els moments actuals es seguís treballant amb els mateixos principis i disposició en què s’havia basat la feina dels advocats laboralistes.

Deixa un comentari

Filed under activitat, ciutadania, debat, democràcia, dret, economia, lluita, memòria històrica, moviment obrer

Participacions preferents: el corralito a casa nostra

Dijous passat, 26 d’abril, a l’Ateneu Popular Cerdà vam tenir un debat sobre “Les participacions preferents: el corralito a casa nostra”, a càrrec de Joan Ramon Riera, soci de l’Ateneu, i de Montserrat Gil, de la Plataforma Estafa Banca.

Milers i milers de petits estalviadors, molt majoritàriament gent gran i molt gran, i molts veïns i veïnes dels nostres barris de l’Eixample, s’han vist atrapats, amb impossibilitat de recuperar els seus diners, en aquesta operació de finançament que han fet vàries caixes d’estalvi.

Els petits estalviadors, amb un perfil ben llunyà al dels especuladors financers, pensaven que establien un nou dipòsit a termini dels de tota la vida, fent plena confiança a la caixa d’estalvis també de tota la vida, aquella que els havia regalat una llibreta pel naixement dels seus fills i dels seus néts.

En realitat, però, estaven comprant participacions preferents, que res ténen que veure amb un producte d’estalvi, i ho feien sense saber-ho, perquè no se’ls explicava en absolut, o se’ls explicava malament o, en alguns casos, se’ls donava informació que no corresponia a la realitat del que la caixa els venia per a aconseguir finançament permanent.

En aquesta permanència rau la diferència. Els diners són irrecuperables fora del cas de que es consegueixin vendre les participacions en el mercat secundari – de segona mà – el que és ara pràcticament impossible per la situació econòmica i perquè s’ha sabut quina és la realitat de les participacions preferents. Ah, i els interessos només es cobren en el cas de que les caixes finançades pels estalvis declarin que ténen beneficis, el que ja no és el cas per a vàries entitats.

Així ens trobem amb una quantitat considerable de persones que han vist com els seus estalvis – normalment quantitats minses que s’han anat arraconant al llarg d’anys – han passat a integrar-se en el capital de les caixes, i ells no en poden disposar.

Molts dels afectats encara no saben que ho són, perquè segueixen convençuts de que ténen els estalvis en una llibreta a termini, com sempre. L’aïllament en què viuen moltes persones grans fa difícil la tasca d’informació i d’organització per a les accions col·lectives que són les úniques que poden assolir algun resultat de rescat, al menys parcial, dels diners que creien dipositats i que, en realitat, han passat a ser capital de les caixes.

L’Ateneu Popular Cerdà creu que no podem consentir aquesta situació, més en uns moments en què els retalls reals en les pensions de jubilació, afegits a les noves normes de pagament per a tenir accés als medicaments, i les complicacions d’accés a la sanitat pública posen en situació molt i molt difícil a molta gent gran que està mantenint amb la seva pensió i els seus estalvis la generació dels fills i dels néts, afectats pel creixent atur que es consolida en la nostra economia.

Hem de fer-hi alguna cosa!

Deixa un comentari

Filed under debat, dret, economia, Eixample, gent gran, informació, Reivindicacio

França és casa nostra

Just després del primer torn de les eleccions presidencials franceses, ens vam aplegar a l’Ateneu per a parlar-ne amb en Michel Durrieu, que és el Primer Secretari de la Secció Local del Parti Socialiste francès a Barcelona.

Si seguir unes eleccions – sobre tot les presidencials – al país del Nord, sempre ha estat apassionant, en aquesta ocasió ho era, i ho és, encara més.

El cert és que del resultat definitiu del 6 de maig en depenen moltes més coses que només qui ocupi el Palau de l’Elisi, que ben segur que serà François Hollande. En depenen també les relacions de forces entre les diferentes maneres d’enfocar la sortida a la crisi en l’àmbit europeu, i el llançament d’una onada de retorns al poder de les forces que es reclamen d’esquerres a diversos països de la Unió Europea.

Més enllà encara, i per raó d’aquesta possible i desitjada alteració de la relació de forces, es pot produir el desballestament del monopoli de poder exercit ara per al dretana cancellera alemanya Angela Merkel, a la que Nicolas Sarkozy fingeix acompanyar, mentre que en realitat es limita a obeir-la, com la immensa majoria de caps de govern a Europa, entre ells l’actual ocupant de la Moncloa.

Per això mateix, en realitat i encara que pugui ser dur constatar-ho per part dels nacionalistes que segueixen ancorats en concepcions del segle XIX, a les eleccions franceses s’està decidint també com serà la vida diaria dels ciutadans i ciutadanes d’aquí, de casa nostra, quines seran les seves expectatives de futur, quines les seves esperances.

Per aquestes raons vam creure que era imprescindible parlar-ne entre nosaltres, perquè dir que allò que passa a França ens afecta, no es retórica internacionalista, sinó que és pura descripció de la realitat.

França és, doncs, i en aquest sentit, casa nostra, i el que hi passa ens afecta, ens preocupa – pels resultats de Marine Le Pen – i ens omple d’esperança per les possibilitats d’una presidència d’esquerres amb el socialista François Hollande.

Deixa un comentari

Filed under activitat, ciutadania, debat, democràcia, Europa, França

Per la Llibertat, per les llibertats, pel Dret, pels drets!

La Junta de l’Ateneu Popular Cerdà ha decidit per unanimitat adherir-se a la convocatòria feta per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, i compartida per centenars d’organitzacions socials, sindicals i polítiques, per a concentrar-nos dissabte 14 d’abril a les 12 del migdia a la Plaça de Catalunya de Barcelona, sota el lema unitari “Aturem les retallades als drets i llibertats civils”

Creiem que les circumstàncies actuals, en què alguns volen aprofitar els condemnables incidents violents de la tarda del 29 de maig, plenament diferents de la pacífica manifestació cívica i de la també pacífica vaga general, per a posar límits als drets i les llibertats de ciutadania, mereix una resposta social proporcionada.

El poble, els ciutadans i ciutadanes, demostrarem durant la nostra pacífica, legítima i necessària concentració, que no acceptarem retallades de la democràcia, i deixarem clar que pensem que no hi ha graduacions en la llibertat ciutadana, no n’hi ha una mica més o una mica menys. De llibertat n’hi ha o no n’hi ha, i l’apreciem massa per a deixar que ens l’arrabassin.

En defensa pròpia i en defensa de tothom, anem a la concentració.

Per la Llibertat, per les llibertats, pel Dret, pels drets!

Deixa un comentari

Filed under activitat, ciutadania, democràcia, dret, llibertat

Les dones palestines a l’Ateneu

Dijous passat, 15 de març, vam inaugurar al local de l’Ateneu l’exposició fotogràfica “Dones palestines sota l’ocupació israeliana”, que no s’havia pogut fer a la Casa Elizalde, perquè la seva direcció la va considerar polèmica.

L’Ateneu s’adhereix als principis del lliure pensament, i practica a casa seva la plena llibertat d’expressió, i malda per tal que aquests principis siguin presents en la nostra societat, des de la perspectiva d’una laicitat radical i del ple respecte a tothom. Per això vam considerar, en saber que l’exposició no es podria fer a la Casa Elizalde, oferir el nostre local, ben pròxim per a que s’exposessin les fotos, i els textes que les acompanyen i contextualitzen. En efecte, no es pot entendre una obra artística, com aquestes fotografies, sense saber les condicions reals en que s’han creat.

Les fotos, de Patrícia Bobillo (Pat Riska) són magnífiques, i són plenes de significat polític. Són un clam contra la injustícia intolerable de l’ocupació israeliana  i són, sobre tot, un cant a la ferma dignitat de les dones palestines que mantenen la vida, i la resistència a l’ocupació – que és el sentit de la vida – sense que les volgudes humiliacions que pateixin afectin en res la seva determinació de continuar sent dignes i de continuar lluitant, perquè la dignitat no es pot perdre mai mentre es lluiti per ella.

La inauguració va ser un acte càlid, proper, en que es va crear una clara empatia entre l’autora i el públic assistent, i de tots amb les dones fotografiades i la dignitat de les seves vides.

Podreu veure  l’exposició fins el 28 de març, ja que el 29 tancarem el local per seguir la vaga general a la que l’Ateneu s’ha adherit.

No us la perdeu!

 

Deixa un comentari

Filed under activitat, art, cultura, dones, lliure pensament, Palestina, Reivindicacio

L’Ateneu amb les dones, les dones a l’Ateneu!

L’Ateneu va tornar a sortir al carrer, aquest cop als Jardins de Safo, de l’Eixample, per a commemorar el dia 8 de març,  Dia internacional de la Dona Treballadora.

Va ser el dissabte 10 de març, en què vam organitzar un esmorzar amb xocolata, i vam recordar les màrtirs de Nova York, les treballadores del tèxtil en vaga assassinades per la patronal que va incendiar la fàbrica on s’havien tancat.

Vam repartir el manifest de l’Ateneu amb ocasió del dia, i vam compartir amb els veïns i les veïnes de l’Eixample els nostres punts de vista com a entitat feminista, i la necessitat de continuar i accentuar la lluita per una igualtat que no s’ha aconseguit encara, perquè els drets de les dones són els drets de tots, i mentre elles no tinguin garantida la perfecta igualtat, ningú la tenim.

Cal dir que a l’acte hi havia nombrosos companys de l’Ateneu, però vam decidir de fer aquesta foto amb la majoria de les dones asisstents, per a marcar simbólicament el dia.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Exposició fotogràfica “Dones palestines sota l’ocupació israeliana”

Des de l’Ateneu Popular Cerdà, de recent constitució a l’Eixample de Barcelona, et convidem a la inauguració de l’exposició fotogràfica “Dones Palestines sota l’ocupació israeliana” de la fotògrafa Patricia Bobillo Rodríguez.

Per a nosaltres és un orgull poder oferir aquesta exposició que, tot i haver estat programada, no ha trobat finalment el seu encaix en el Centre Cívic Casa Elizalde de l’Eixample i que nosaltres creiem que es mereix disposar d’un espai per a la seva difusió.

La inauguració es portarà a terme al nostre local, situat al carrer Bruc número 61, el proper dijous dia 15 de març a les 19:30 hores. L’exposició també es podrà visitar de dilluns a dijous de 17:30 a 21h fins el dia 29Image de març.

T’hi esperem!!

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Manifest Dia de la Dona

Amb la commemoració del Dia Internacional de la Dona, dones i homes de tot el món s’uneixen per impulsar la lluita per la igualtat, una lluita que està en la base de l’assoliment d’una societat més justa i en pau.

La lluita per la igualtat de gènere  ha estat protagonitzada per aquelles dones que des del dia a dia, des de la seva quotidianitat, han volgut trencar les barreres de la discriminació i reivindicar la seva participació plena en la societat.

Les han acompanyat dones, i homes, associacions i entitats que han intentat multiplicar la seva veu i ser part activa de la seva reivindicació col·lectiva.
Dones que han denunciat les enormes diferències en el món laboral, on encara ara el salari d’una dona que fa el mateix treball que un home, aquí a Catalunya sense anar més lluny, és de mitja el 21 per cent menor.

Dones que lluiten per  que la societat valori, amb serveis, amb suport i amb reconeixement, la tasca de cura de les persones que cultural i històricament ha recaigut sobre mares, filles i els membres femenins de les
famílies i que persegueixen una responsabilitat compartida.

Dones que han patit i pateixen de forma crua els pitjors efectes de la pobresa, portant endavant les seves famílies soles o  dones grans.

Dones que han intentat trencar “el sostre de cristall’ que encara avui fa que en societats avançades com la nostra, no arribin ni al 10 per cent els càrrecs directius i de responsabilitat ocupats per dones.

Dones víctimes de la violència, de gènere, a les guerres, en les relacions de dominació i d’explotació.

La lluita d’aquestes dones, anònimes la majoria d’elles als ulls de la història, té un objectiu comú amb la societat progressista: assolir la igualtat, la llibertat i construir entre tots i totes, com a ciutadans i
ciutadanes lliures, un espai de relacions d’igualtat amb l’aportació lliure i plena de tots els homes i dones.

Són dones ciutadanes. I volen ser ciutadanes de ple dret, laboral, social, econòmic i democràtic.

Són dones ciutadanes, i volen ser-ho amb els seus drets protegits, trencant la barrera de la discriminació que la societat ens marca, i aportant tot els seus valors i saber fer per tirar endavant.

Aquesta és una lluita que no te ni fronteres ni un termini fix, per que és una lluita per una societat més justa.  Si te, però, moments més difícils, per que les crisis socials i econòmiques, com la que vivim, representen sempre moments de retrocés en la igualtat. Les dones pateixen i patiran la manca de serveis, la desaparició de drets i la manca de polítiques socials com ningú i seran les víctimes de retrocessos socials i legals. I amb elles, la societat donarà un pas enrera que pot ser  irrecuperable.

Es necessari fer front a aquesta amenaça. A l’amenaça als drets de les dones que suposen les retallades en igualtat (desaparició instituts de la dona, retallades polítiques igualtat, tancaments cases acollida), a
l’amenaça de reforma de la llei de l’avortament, a la pèrdua de drets en el treball que suposa la reforma laboral, per tothom però especialment per les dones, o l’intent d’invisibilitzar la violència masclista, canviant-li el nom.

Per això l’Ateneu Popular Cerdà vol sumar-se a la reflexió i acció per la igualtat de drets, la democràcia paritària I la lluita feminista que reivindica la commemoració de Dia de la Dona i estendre-la a tots els
dies.

Ateneu Popular Cerdà

Deixa un comentari

Filed under Reivindicacio

Comencem a conèixer l’Eixample!

Avui, la gent de l’Ateneu hem après molt sobre la vida, l’obra i el monument del Doctor Robert. Avui hem fet la primera passejada de la sère “Coneixes l’Eixample?” que ens anirà portant a llocs importants per a la història social, política i cultural del nostre territori, en què anirem parlant de gent com Ferrer i Guàrdia, Francesc Layret o Anselm Clavé, i també de gestes col·lectives, com les accions al carrer de l’any 1976, al començament de la transició, o de com la gent va parar les columnes faccioses el 19 de juliol de 1936.

Tota una part de la història que creiem que es necessari mantenir en la memòria viva, per a poder entendre el que ens va passar abans, el que ens està passant ara, i el que podem fer per a canviar allò que no ens agrada o que no volem que passi, però, per damunt de tot, per a adquirir eines per a treballar millor en la feina de fer possible demà allò que volem i que avui pot semblar impossible.

Avui hem fet el primer pas d’aquest camí, us esperem a tots per a fer junts els passos que vindran.

Deixa un comentari

Filed under cultura, debat, Eixample, L'Ateneu, localització, Uncategorized