Katmandú i les utopies

Divendres 1 de juny, l’Ateneu va ser el marc de la presentació del llibre de Lola Mariné “Nunca fuimos a Katmandú”, amb la participació de l’autora i de la també escriptora Assumpta Roura.

Era un acte que s’emmarcava en el programa de la Festa Major de la dreta de l’Eixample, obert a tots els veïns i veïnes i a tothom que hi volguès participar.

Va presentar l’acte Mari Fernández, de la Junta de l’Ateneu, i vam parlar i debatre llargament sobre la constatació de que la utopia no s’arriba a acomplir mai, però que la constatació de les dones protagonistes de la novel·la de Mariné de que no han anat a Katmandú, suposa en realitat la necessitat de buscar una nova utopia, una nova fita a la que dirigir-se, per a seguir endavant.

No s’hi val el desencant, l’abandó. Al contrari, sempre és necessària una utopia – aquesta veritat avançada – perquè, com diu Galeano, la utopia és el que ens fa avançar.

Ni a Katmandú ni a Itaca és facil d’arribar-hi, els obstacles són molts, i les dificultats del camí semblen insuperables, però el nostre destí final és la utopia i mentre ens hi apropem, mentre fem el llarg camí, ens anem fent a nosaltres mateixos, i anem fent amb els companys i companyes, el nostre futur.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under activitat, ciutadania, cultura, debat, democràcia, dones, llibertat, lluita, utopia

El carrer i les esquerres a l’Ateneu

El carrer ens va visitar dijous passat quan vam inaugurar l’exposició de fotografies de José Luque Prieto “Les esquerres al carrer”, i el local de l’Ateneu es va omplir de gom a gom de la gent de les esquerres que surten al carrer,com ho fa la gent de l’Ateneu.

L’èxit de la inauguració va superar les expectatives més optimistes, i no és una frase feta.Una gran quantitat de gent  va acudir, cridada per l’amistat amb en José Luque, per la promesa de veure fotos magnífiques, pel sentit polític indubtable de l’exposició i de la seva inauguració, per la reivindicació d’una política d’esquerres que s’ha de fer al carrer, junt i al mig de la gent del carrer, i així ho vam expressar a llarg de les hores d’intercanvis permanents entre la gent, molta de la qual no es coneixia entre sí amb anterioritat, però havia estat -ben segur – al carrer el moltes ocasions exercint els seus drets de ciutadania.

A més d’una celebració estètica d’un valor indubtable, l’acte va ser la proclamació de que l’Ateneu Popular Cerdà no participa en absolut de la concepció conservadora, de vegades clarament reaccionària, de l’espai públic com un lloc que ha de ser neutral, buit, funcional només per als interessos del sistema que exigeix espai pel moviment de mercaderies i de treballadors, per a la publicitat comercial i per ser escenari on passin els turistes.

L’Ateneu reivindica el valor polític de l’espai públic, com a lloc de manifestació de les idees i de les propostes de construcció social de la ciutadania, com a lloc – doncs – on es fa la política en el sentit més estricte del terme, on es construeix la ciutat i on, en moments de grans tensions socials com és ara, es manifesten aquestes tensions – nucli de la política -en manera civil, exigent i pacífica.

Les fotos de José Luque posen de manifest tot això, celebrant la pluralitat de les diverses manifestacions polítiques i socials de les esquerres, amb un llenguatge estètic elaborat que no impedeix, però, que tinguem la sensació de frescor que dona l’imatge obtinguda al moment precís, sense preparacions, complint amb la funció del testimoniatge d’allò que realment passa.

L’exposició és encara oberta, i jo recomano de tot cor que passeu a veure-la. Realment val la pena!

Deixa un comentari

Filed under activitat, art, ética, ciutadania, democràcia, L'Ateneu, llibertat, lluita, política, Reivindicacio

Ética i política a l’Ateneu

Dijous 17 de maig l’esperàvem a l’Ateneu Popular Cerdà amb candeletes.

Era la data prevista per poder debatre amb Joan Manuel del Pozo sobre un tema de la philosophia perennis, el de la relació entre ética i política.

Pocs temes podien trobar-se que estessin de més rabiosa actualitat en aquest moment, encara que era uns dies abans de la decisió de la Fiscalia General de l’Estat d’arxivar les actuacions sobre les despeses de cap de setmana del President del Tribunal Suprem i del Consejo General del Poder Judicial.

Pocs temes podiem haver trobat els de l’Ateneu que estessin de més rabiosa actualitat de manera permanent des de fa uns tres mil anys.

Joan Manuel del Pozo és un filosof que practica la claretat, definida com la cortesia dels filosofs, i que no comparteix en absolut la teoria que predica que s’ha de practicar l’obscuritat d’expressió per emmascarar l’absència de contingut. No li caldria, d’altra banda, perquè contingut en té, i com.

Les clares línies de pensament exposades sobre l’orginària unitat d’ética i política, i les conseqüències diverses de la seva separació en el pensament modern, van omplir el temps de que disposàvem, i ens van deixar a tots els assistents amb ganes de molt més discurs, i de molt més debat sobre el tema.

Les peticions en el sentit de que s’organitzin més debats per ampliar els temes connectats amb l’exposat van ser plantejades de manera immediata en acabar l’acte, que va tenir una perllongació espontània en els rotlles d’assistents que es van formar davant el local, quan ja haviem tancat les portes.

En definitiva, un éxit en allò que més interessa a l’Ateneu, facilitar el debat lliure entre persones lliures, sobre temes que afecten al comú, i a la necessària i complexa gestió d’allò que és públic.

Deixa un comentari

Filed under ética, ciutadania, debat, democràcia, filosofia, L'Ateneu, llibertat, lliure pensament, política

No a Eurovegas! L’Ateneu és objectiu, però no neutral.

Aquest cop ho vam fer fora del nostre local, perquè ens calia un espai més ample, i ens va acollir el Centre Sant Pere Apòstol, que ens va cedir la sala del Teatre Gespa.

Era necessària una sala com aquesta per a organitzar amb comoditat una taula rodona com la que vam fer dijous passat, 10 de maig, amb el significatiu títol de “Eurovegas NO és el futur”, i que va aplegar en Jordi Martí, President del Grup Municipal Socialista de Barcelona; en Marc Martí, de La Trama Urbana; la Maite Costa, Catedràtica d’Economia de la Universitat de Barcelona; la Zaida Muxí, Professora de l’Escola d’Arquitectura; i en Raúl Bastida, de la Plataforma Aturem Eurovegas, tots moderats pel periodista Albert Ollés.

L’enunciat no enganyava ningú, i responia clarament al contingut de l’acte. Hi vam sentir les raons per les que Eurovegas no és el futur des del punt de vista econòmic, de l’arquitectura, de l’urbanisme, del medi ambient, dels drets socials, de la cohesió territorial i social, i també des del punt de vista de la política, de la sobirania del poble sobre les normes de convivència, i de la justícia i la llei iguals per a tothom.

Tampoc des del públic, en el debat que va cloure l’acte, hi va haver cap intervenció favorable a la construcció d’Eurovegas, que cal dir que es va quedar sense cap defensor.

En aquesta matèria, com en d’altres, l’Ateneu és objectiu però no neutral.  L’Ateneu està en contra dels poders irrestrictes i no controlats, i a favor de la democràcia i de la justícia.

Deixa un comentari

Filed under ciutadania, debat, democràcia, dret, informació, llibertat

Els laboralistes i la lluita pels drets

Dijous passat, 3 de maig, vam rebre a l’Ateneu l’advocat laboralista, i mestre d’advocats laboralistes, Francesc Casares per parlar del tema “Els laboralistes i la lluita pels drets”, que ens havia semblat que havíem d’abordar per raons de recuperació de memòria història d’una banda, i per tal com creiem que en els temps actuals la lluita pels drets torna a ser absolutament indispensable, i inexcusable.

Francesc Casares ens va situar històricament l’aparició del fenòmen d’aquella nova manera d’exercir la professió d’advocat que va ser la dels laboralistes durant la dictadura franquista i els començaments de la transició democràtica, referint-se al lligam existent amb el moviment obrer i amb les lluites concretes que desenvolupaven els treballadors.

Ho va fer de la manera amena, i ensems rigorosa, que li coneixem, tot llegint alguns fragments de la segona part, inédita, de les seves memòries, i extenent-se en la contextualització de les lectures, la descripció dels personatges, de l’ambient que envoltava tota l’activitat professional volgudament posada al servei del moviment obrer.

En l’aspecte de l’actualitat de la lluita pels drets es va demanar que havien de fer ara els equivalents a aquells advocats laboralistes de finals dels seixantes i dels setantes, per indicar que hi havia molta feina a fer en l’àmbit dels drets de ciutadania, de la solidaritat, i també en els drets dels treballadors.

L’acte – que va recollir fotogràficament l’amic José Luque Prieto, de qui són les dos fotografies que encapçalen aquest post – no va ser, per tant, un exercici de melangiós record de temps millors, sinó una mirada lúcida, tenyida de necessària ironia, sobre el que havia estat, i una crida per a que en els moments actuals es seguís treballant amb els mateixos principis i disposició en què s’havia basat la feina dels advocats laboralistes.

Deixa un comentari

Filed under activitat, ciutadania, debat, democràcia, dret, economia, lluita, memòria històrica, moviment obrer

Participacions preferents: el corralito a casa nostra

Dijous passat, 26 d’abril, a l’Ateneu Popular Cerdà vam tenir un debat sobre “Les participacions preferents: el corralito a casa nostra”, a càrrec de Joan Ramon Riera, soci de l’Ateneu, i de Montserrat Gil, de la Plataforma Estafa Banca.

Milers i milers de petits estalviadors, molt majoritàriament gent gran i molt gran, i molts veïns i veïnes dels nostres barris de l’Eixample, s’han vist atrapats, amb impossibilitat de recuperar els seus diners, en aquesta operació de finançament que han fet vàries caixes d’estalvi.

Els petits estalviadors, amb un perfil ben llunyà al dels especuladors financers, pensaven que establien un nou dipòsit a termini dels de tota la vida, fent plena confiança a la caixa d’estalvis també de tota la vida, aquella que els havia regalat una llibreta pel naixement dels seus fills i dels seus néts.

En realitat, però, estaven comprant participacions preferents, que res ténen que veure amb un producte d’estalvi, i ho feien sense saber-ho, perquè no se’ls explicava en absolut, o se’ls explicava malament o, en alguns casos, se’ls donava informació que no corresponia a la realitat del que la caixa els venia per a aconseguir finançament permanent.

En aquesta permanència rau la diferència. Els diners són irrecuperables fora del cas de que es consegueixin vendre les participacions en el mercat secundari – de segona mà – el que és ara pràcticament impossible per la situació econòmica i perquè s’ha sabut quina és la realitat de les participacions preferents. Ah, i els interessos només es cobren en el cas de que les caixes finançades pels estalvis declarin que ténen beneficis, el que ja no és el cas per a vàries entitats.

Així ens trobem amb una quantitat considerable de persones que han vist com els seus estalvis – normalment quantitats minses que s’han anat arraconant al llarg d’anys – han passat a integrar-se en el capital de les caixes, i ells no en poden disposar.

Molts dels afectats encara no saben que ho són, perquè segueixen convençuts de que ténen els estalvis en una llibreta a termini, com sempre. L’aïllament en què viuen moltes persones grans fa difícil la tasca d’informació i d’organització per a les accions col·lectives que són les úniques que poden assolir algun resultat de rescat, al menys parcial, dels diners que creien dipositats i que, en realitat, han passat a ser capital de les caixes.

L’Ateneu Popular Cerdà creu que no podem consentir aquesta situació, més en uns moments en què els retalls reals en les pensions de jubilació, afegits a les noves normes de pagament per a tenir accés als medicaments, i les complicacions d’accés a la sanitat pública posen en situació molt i molt difícil a molta gent gran que està mantenint amb la seva pensió i els seus estalvis la generació dels fills i dels néts, afectats pel creixent atur que es consolida en la nostra economia.

Hem de fer-hi alguna cosa!

Deixa un comentari

Filed under debat, dret, economia, Eixample, gent gran, informació, Reivindicacio

França és casa nostra

Just després del primer torn de les eleccions presidencials franceses, ens vam aplegar a l’Ateneu per a parlar-ne amb en Michel Durrieu, que és el Primer Secretari de la Secció Local del Parti Socialiste francès a Barcelona.

Si seguir unes eleccions – sobre tot les presidencials – al país del Nord, sempre ha estat apassionant, en aquesta ocasió ho era, i ho és, encara més.

El cert és que del resultat definitiu del 6 de maig en depenen moltes més coses que només qui ocupi el Palau de l’Elisi, que ben segur que serà François Hollande. En depenen també les relacions de forces entre les diferentes maneres d’enfocar la sortida a la crisi en l’àmbit europeu, i el llançament d’una onada de retorns al poder de les forces que es reclamen d’esquerres a diversos països de la Unió Europea.

Més enllà encara, i per raó d’aquesta possible i desitjada alteració de la relació de forces, es pot produir el desballestament del monopoli de poder exercit ara per al dretana cancellera alemanya Angela Merkel, a la que Nicolas Sarkozy fingeix acompanyar, mentre que en realitat es limita a obeir-la, com la immensa majoria de caps de govern a Europa, entre ells l’actual ocupant de la Moncloa.

Per això mateix, en realitat i encara que pugui ser dur constatar-ho per part dels nacionalistes que segueixen ancorats en concepcions del segle XIX, a les eleccions franceses s’està decidint també com serà la vida diaria dels ciutadans i ciutadanes d’aquí, de casa nostra, quines seran les seves expectatives de futur, quines les seves esperances.

Per aquestes raons vam creure que era imprescindible parlar-ne entre nosaltres, perquè dir que allò que passa a França ens afecta, no es retórica internacionalista, sinó que és pura descripció de la realitat.

França és, doncs, i en aquest sentit, casa nostra, i el que hi passa ens afecta, ens preocupa – pels resultats de Marine Le Pen – i ens omple d’esperança per les possibilitats d’una presidència d’esquerres amb el socialista François Hollande.

Deixa un comentari

Filed under activitat, ciutadania, debat, democràcia, Europa, França