Category Archives: Reivindicacio

El que ens queda de l’educació a l’Ateneu


L’Ateneu va reunir representants de l’educació obligatòria, amb Dolors Rius, de la Formació Professional, amb Manu Reyes, de l’AJEC, i de la Universitat, amb Ferran Izquierdo, de la PUDUP. Van ser moderats pel Tresorer de l’Ateneu, Ramon Río.

L’Ateneu va voler aquest format de taula rodona,  amb representants de diversos sectors educatius, per coherència amb la nostra concepció de l’educació com un dret global dels ciutadans, que no es pot escindir, i que no suporta la denegació de l’accés de determinats ciutadans, definits per la seva posició econòmica i social, de determinats ensenyaments.

L’educació, a més de ser la forma de garantir el dret ciutadà a l’accés a la cultura, és la forma de construir una societat formada per individus amb capacitat de pensament crític, i d’expressar la crítica en els aspectes socials, econòmics i polítics de la convivència, és a dir, formar ciutadans capaços de gestionar una democràcia, i no simples subjectes més o menys preparats per un mercat laboral en plena desaparició.

D’això en vam parlar dijous 20 de juny a l’Ateneu, i també de les diferents situacions que les retallades van produïnt a tots els àmbits educatius, des de les escoles bressol fins als instituts universitaris d’alta recerca; de les dificultats per a la gent d’accedir a l’educació per raó de les matrícules; de la massificació de les classes que repercuteix en la qualitat de l’ensenyament en tots els àmbits, però molt especialment en la primària; de la creació de nous obstacles també per a l’accés a una formació professional no prou valorada, i del disseny de fons que guia totes aquestes actuacions, que no són casuals o simplement causades per la dèria de l’estalvi, sinó que es dirigeix ben clarament a l’expulsió de la majoria social de l’ensenyament de qualitat i el retorn al major elitisme en els estudis de prestigi social, equiparat per la dreta amb els ingressos que poden obtenir els graduats en certes carreres.

Panorama certament fosc,  però que no ens ha de portar al grau de pessimisme que immobilitza, sinó que ha de servir d’incentiu a l’actuació col·lectiva per revertir la

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under activitat, ciutadania, cultura, debat, democràcia, dret, filosofia, informació, llibertat, lliure pensament, lluita, política, Reivindicacio, utopia

El carrer i les esquerres a l’Ateneu

El carrer ens va visitar dijous passat quan vam inaugurar l’exposició de fotografies de José Luque Prieto “Les esquerres al carrer”, i el local de l’Ateneu es va omplir de gom a gom de la gent de les esquerres que surten al carrer,com ho fa la gent de l’Ateneu.

L’èxit de la inauguració va superar les expectatives més optimistes, i no és una frase feta.Una gran quantitat de gent  va acudir, cridada per l’amistat amb en José Luque, per la promesa de veure fotos magnífiques, pel sentit polític indubtable de l’exposició i de la seva inauguració, per la reivindicació d’una política d’esquerres que s’ha de fer al carrer, junt i al mig de la gent del carrer, i així ho vam expressar a llarg de les hores d’intercanvis permanents entre la gent, molta de la qual no es coneixia entre sí amb anterioritat, però havia estat -ben segur – al carrer el moltes ocasions exercint els seus drets de ciutadania.

A més d’una celebració estètica d’un valor indubtable, l’acte va ser la proclamació de que l’Ateneu Popular Cerdà no participa en absolut de la concepció conservadora, de vegades clarament reaccionària, de l’espai públic com un lloc que ha de ser neutral, buit, funcional només per als interessos del sistema que exigeix espai pel moviment de mercaderies i de treballadors, per a la publicitat comercial i per ser escenari on passin els turistes.

L’Ateneu reivindica el valor polític de l’espai públic, com a lloc de manifestació de les idees i de les propostes de construcció social de la ciutadania, com a lloc – doncs – on es fa la política en el sentit més estricte del terme, on es construeix la ciutat i on, en moments de grans tensions socials com és ara, es manifesten aquestes tensions – nucli de la política -en manera civil, exigent i pacífica.

Les fotos de José Luque posen de manifest tot això, celebrant la pluralitat de les diverses manifestacions polítiques i socials de les esquerres, amb un llenguatge estètic elaborat que no impedeix, però, que tinguem la sensació de frescor que dona l’imatge obtinguda al moment precís, sense preparacions, complint amb la funció del testimoniatge d’allò que realment passa.

L’exposició és encara oberta, i jo recomano de tot cor que passeu a veure-la. Realment val la pena!

Deixa un comentari

Filed under activitat, art, ética, ciutadania, democràcia, L'Ateneu, llibertat, lluita, política, Reivindicacio

Participacions preferents: el corralito a casa nostra

Dijous passat, 26 d’abril, a l’Ateneu Popular Cerdà vam tenir un debat sobre “Les participacions preferents: el corralito a casa nostra”, a càrrec de Joan Ramon Riera, soci de l’Ateneu, i de Montserrat Gil, de la Plataforma Estafa Banca.

Milers i milers de petits estalviadors, molt majoritàriament gent gran i molt gran, i molts veïns i veïnes dels nostres barris de l’Eixample, s’han vist atrapats, amb impossibilitat de recuperar els seus diners, en aquesta operació de finançament que han fet vàries caixes d’estalvi.

Els petits estalviadors, amb un perfil ben llunyà al dels especuladors financers, pensaven que establien un nou dipòsit a termini dels de tota la vida, fent plena confiança a la caixa d’estalvis també de tota la vida, aquella que els havia regalat una llibreta pel naixement dels seus fills i dels seus néts.

En realitat, però, estaven comprant participacions preferents, que res ténen que veure amb un producte d’estalvi, i ho feien sense saber-ho, perquè no se’ls explicava en absolut, o se’ls explicava malament o, en alguns casos, se’ls donava informació que no corresponia a la realitat del que la caixa els venia per a aconseguir finançament permanent.

En aquesta permanència rau la diferència. Els diners són irrecuperables fora del cas de que es consegueixin vendre les participacions en el mercat secundari – de segona mà – el que és ara pràcticament impossible per la situació econòmica i perquè s’ha sabut quina és la realitat de les participacions preferents. Ah, i els interessos només es cobren en el cas de que les caixes finançades pels estalvis declarin que ténen beneficis, el que ja no és el cas per a vàries entitats.

Així ens trobem amb una quantitat considerable de persones que han vist com els seus estalvis – normalment quantitats minses que s’han anat arraconant al llarg d’anys – han passat a integrar-se en el capital de les caixes, i ells no en poden disposar.

Molts dels afectats encara no saben que ho són, perquè segueixen convençuts de que ténen els estalvis en una llibreta a termini, com sempre. L’aïllament en què viuen moltes persones grans fa difícil la tasca d’informació i d’organització per a les accions col·lectives que són les úniques que poden assolir algun resultat de rescat, al menys parcial, dels diners que creien dipositats i que, en realitat, han passat a ser capital de les caixes.

L’Ateneu Popular Cerdà creu que no podem consentir aquesta situació, més en uns moments en què els retalls reals en les pensions de jubilació, afegits a les noves normes de pagament per a tenir accés als medicaments, i les complicacions d’accés a la sanitat pública posen en situació molt i molt difícil a molta gent gran que està mantenint amb la seva pensió i els seus estalvis la generació dels fills i dels néts, afectats pel creixent atur que es consolida en la nostra economia.

Hem de fer-hi alguna cosa!

Deixa un comentari

Filed under debat, dret, economia, Eixample, gent gran, informació, Reivindicacio

Les dones palestines a l’Ateneu

Dijous passat, 15 de març, vam inaugurar al local de l’Ateneu l’exposició fotogràfica “Dones palestines sota l’ocupació israeliana”, que no s’havia pogut fer a la Casa Elizalde, perquè la seva direcció la va considerar polèmica.

L’Ateneu s’adhereix als principis del lliure pensament, i practica a casa seva la plena llibertat d’expressió, i malda per tal que aquests principis siguin presents en la nostra societat, des de la perspectiva d’una laicitat radical i del ple respecte a tothom. Per això vam considerar, en saber que l’exposició no es podria fer a la Casa Elizalde, oferir el nostre local, ben pròxim per a que s’exposessin les fotos, i els textes que les acompanyen i contextualitzen. En efecte, no es pot entendre una obra artística, com aquestes fotografies, sense saber les condicions reals en que s’han creat.

Les fotos, de Patrícia Bobillo (Pat Riska) són magnífiques, i són plenes de significat polític. Són un clam contra la injustícia intolerable de l’ocupació israeliana  i són, sobre tot, un cant a la ferma dignitat de les dones palestines que mantenen la vida, i la resistència a l’ocupació – que és el sentit de la vida – sense que les volgudes humiliacions que pateixin afectin en res la seva determinació de continuar sent dignes i de continuar lluitant, perquè la dignitat no es pot perdre mai mentre es lluiti per ella.

La inauguració va ser un acte càlid, proper, en que es va crear una clara empatia entre l’autora i el públic assistent, i de tots amb les dones fotografiades i la dignitat de les seves vides.

Podreu veure  l’exposició fins el 28 de març, ja que el 29 tancarem el local per seguir la vaga general a la que l’Ateneu s’ha adherit.

No us la perdeu!

 

Deixa un comentari

Filed under activitat, art, cultura, dones, lliure pensament, Palestina, Reivindicacio

Manifest Dia de la Dona

Amb la commemoració del Dia Internacional de la Dona, dones i homes de tot el món s’uneixen per impulsar la lluita per la igualtat, una lluita que està en la base de l’assoliment d’una societat més justa i en pau.

La lluita per la igualtat de gènere  ha estat protagonitzada per aquelles dones que des del dia a dia, des de la seva quotidianitat, han volgut trencar les barreres de la discriminació i reivindicar la seva participació plena en la societat.

Les han acompanyat dones, i homes, associacions i entitats que han intentat multiplicar la seva veu i ser part activa de la seva reivindicació col·lectiva.
Dones que han denunciat les enormes diferències en el món laboral, on encara ara el salari d’una dona que fa el mateix treball que un home, aquí a Catalunya sense anar més lluny, és de mitja el 21 per cent menor.

Dones que lluiten per  que la societat valori, amb serveis, amb suport i amb reconeixement, la tasca de cura de les persones que cultural i històricament ha recaigut sobre mares, filles i els membres femenins de les
famílies i que persegueixen una responsabilitat compartida.

Dones que han patit i pateixen de forma crua els pitjors efectes de la pobresa, portant endavant les seves famílies soles o  dones grans.

Dones que han intentat trencar “el sostre de cristall’ que encara avui fa que en societats avançades com la nostra, no arribin ni al 10 per cent els càrrecs directius i de responsabilitat ocupats per dones.

Dones víctimes de la violència, de gènere, a les guerres, en les relacions de dominació i d’explotació.

La lluita d’aquestes dones, anònimes la majoria d’elles als ulls de la història, té un objectiu comú amb la societat progressista: assolir la igualtat, la llibertat i construir entre tots i totes, com a ciutadans i
ciutadanes lliures, un espai de relacions d’igualtat amb l’aportació lliure i plena de tots els homes i dones.

Són dones ciutadanes. I volen ser ciutadanes de ple dret, laboral, social, econòmic i democràtic.

Són dones ciutadanes, i volen ser-ho amb els seus drets protegits, trencant la barrera de la discriminació que la societat ens marca, i aportant tot els seus valors i saber fer per tirar endavant.

Aquesta és una lluita que no te ni fronteres ni un termini fix, per que és una lluita per una societat més justa.  Si te, però, moments més difícils, per que les crisis socials i econòmiques, com la que vivim, representen sempre moments de retrocés en la igualtat. Les dones pateixen i patiran la manca de serveis, la desaparició de drets i la manca de polítiques socials com ningú i seran les víctimes de retrocessos socials i legals. I amb elles, la societat donarà un pas enrera que pot ser  irrecuperable.

Es necessari fer front a aquesta amenaça. A l’amenaça als drets de les dones que suposen les retallades en igualtat (desaparició instituts de la dona, retallades polítiques igualtat, tancaments cases acollida), a
l’amenaça de reforma de la llei de l’avortament, a la pèrdua de drets en el treball que suposa la reforma laboral, per tothom però especialment per les dones, o l’intent d’invisibilitzar la violència masclista, canviant-li el nom.

Per això l’Ateneu Popular Cerdà vol sumar-se a la reflexió i acció per la igualtat de drets, la democràcia paritària I la lluita feminista que reivindica la commemoració de Dia de la Dona i estendre-la a tots els
dies.

Ateneu Popular Cerdà

Deixa un comentari

Filed under Reivindicacio