Category Archives: memòria històrica

Perquè Cerdà?

Dijous passat, 28 de juny, l’Ateneu va cloure la seva primera temporada d’activitats amb la celebració de l’Assemblea General Ordinària, i després amb l’acte “Perquè Cerdà?”, en que el reconegut especialista en Ildefons Cerdà, Pascual Bayarri, ens va explicar les idees higienistes, igualitaristes, socialistes, de l’enginyer Cerdà, que van impregnar la realització del seu projecte de l’Eixample de Barcelona, i que són les que ens van portar a decidir, en l’assemblea fundacional de desembre de 2011, posar el seu nom al nostre Ateneu Popular.

Va ser una explicació apassionada i apassionant, clara, didàctica i amena, que ens va apropar als somnis de Cerdà i a les realitats que van anar modificant el seu programa per les pressions dels propietaris dels terrenys i per la incomprensió d’una burgesia que no entenia ni la grandesa del programa ni les seves implicacions igualitàries, encara que es va bolcar a la construcció de l’Eixample en un temps molt breu, que va garantir la gran unitat d’estil – amb totes les variacions arquitectòniques ben conegudes – de la urbanització de la plana de Barcelona.

Va destacar, per exemple, la tendència a la igualtat també en les vies que constituirien l’Eixample, de tal manera que no hi havia carrers per a rics i altres per a pobres, sinó que el projecte era el de la convivència de les classes socials en el mateix espai públic, i habitant en els mateixos edificis, pensant que això portaria a una nivellació entre les classes.

El debat que va seguir només va ser tallat per la superació en molt del temps màxim que havíem establert, i tots vam quedar amb les ganes de seguir parlant del tema, d’aprofondir en els aspectes ideològics, de socialisme utòpic, del projecte de l’Eixample, i en la sorprenent modernitat dels seus plantejaments sobre la construcció de l’Eixample, i sobre l’urbanisme en general, del que es pot considerar que n’és el creador del concepte amb la seva magna “Teoría General de la Urbanización”, encara avui consultada, citada, discutida i continuada.

L’Ateneu Popular Cerdà reprendrà les activitats el proper setembre, i us en seguirem informant!

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under activitat, ciutadania, cultura, debat, democràcia, Eixample, L'Ateneu, memòria històrica, política, urbanisme, utopia

L’Ateneu i la nostra història

El cap de setmana passat, aprofitant la Festa Major de la Dreta de l’Eixample, l’Ateneu va tornar a sortir al carrer, i vam decidir repetir la passejada al monument al Dr. Robert, dins de la sèrie de passejades “Coneixes l’Eixample?”, perquè el lloc queda molt a prop de la seu principal de les festes, i perquè creiem que ens podiem dirigir a un públic nou, donat que l’activitat s’anunciava al Programa de la Festa Major.

Tot va resultar tal com ho esperèvem, va assistir gent sense relació prèvia amb l’Ateneu i de fet va ser la majoria en el grup, va fer un dia magnífic, l’ambient entre els assistents – molts dels quals es veien per primera vegada – va ser molt distès i amigable, les explicacions de Carles Rivero van estar plenes d’interès, i la gent va participar activament, aportant els seus coneixements propis, discutint les interpretacions, i complementant el que cadascú de nosaltres sabia abans sobre la vida, obra i monument del Dr. Robert.

L’objectiu va ser, per tant, plenament complert, i vam estendre el debat – fonament i base del nostre Ateneu – fins i tot a les activitats de coneixement del territori  i de la nostra història, incloent-hi debat sobre el sistema electoral i la necessitat de participació política.

Deixa un comentari

Filed under activitat, ciutadania, cultura, debat, L'Ateneu, memòria històrica, política

Els laboralistes i la lluita pels drets

Dijous passat, 3 de maig, vam rebre a l’Ateneu l’advocat laboralista, i mestre d’advocats laboralistes, Francesc Casares per parlar del tema “Els laboralistes i la lluita pels drets”, que ens havia semblat que havíem d’abordar per raons de recuperació de memòria història d’una banda, i per tal com creiem que en els temps actuals la lluita pels drets torna a ser absolutament indispensable, i inexcusable.

Francesc Casares ens va situar històricament l’aparició del fenòmen d’aquella nova manera d’exercir la professió d’advocat que va ser la dels laboralistes durant la dictadura franquista i els començaments de la transició democràtica, referint-se al lligam existent amb el moviment obrer i amb les lluites concretes que desenvolupaven els treballadors.

Ho va fer de la manera amena, i ensems rigorosa, que li coneixem, tot llegint alguns fragments de la segona part, inédita, de les seves memòries, i extenent-se en la contextualització de les lectures, la descripció dels personatges, de l’ambient que envoltava tota l’activitat professional volgudament posada al servei del moviment obrer.

En l’aspecte de l’actualitat de la lluita pels drets es va demanar que havien de fer ara els equivalents a aquells advocats laboralistes de finals dels seixantes i dels setantes, per indicar que hi havia molta feina a fer en l’àmbit dels drets de ciutadania, de la solidaritat, i també en els drets dels treballadors.

L’acte – que va recollir fotogràficament l’amic José Luque Prieto, de qui són les dos fotografies que encapçalen aquest post – no va ser, per tant, un exercici de melangiós record de temps millors, sinó una mirada lúcida, tenyida de necessària ironia, sobre el que havia estat, i una crida per a que en els moments actuals es seguís treballant amb els mateixos principis i disposició en què s’havia basat la feina dels advocats laboralistes.

Deixa un comentari

Filed under activitat, ciutadania, debat, democràcia, dret, economia, lluita, memòria històrica, moviment obrer