Monthly Archives: maig 2012

Ética i política a l’Ateneu

Dijous 17 de maig l’esperàvem a l’Ateneu Popular Cerdà amb candeletes.

Era la data prevista per poder debatre amb Joan Manuel del Pozo sobre un tema de la philosophia perennis, el de la relació entre ética i política.

Pocs temes podien trobar-se que estessin de més rabiosa actualitat en aquest moment, encara que era uns dies abans de la decisió de la Fiscalia General de l’Estat d’arxivar les actuacions sobre les despeses de cap de setmana del President del Tribunal Suprem i del Consejo General del Poder Judicial.

Pocs temes podiem haver trobat els de l’Ateneu que estessin de més rabiosa actualitat de manera permanent des de fa uns tres mil anys.

Joan Manuel del Pozo és un filosof que practica la claretat, definida com la cortesia dels filosofs, i que no comparteix en absolut la teoria que predica que s’ha de practicar l’obscuritat d’expressió per emmascarar l’absència de contingut. No li caldria, d’altra banda, perquè contingut en té, i com.

Les clares línies de pensament exposades sobre l’orginària unitat d’ética i política, i les conseqüències diverses de la seva separació en el pensament modern, van omplir el temps de que disposàvem, i ens van deixar a tots els assistents amb ganes de molt més discurs, i de molt més debat sobre el tema.

Les peticions en el sentit de que s’organitzin més debats per ampliar els temes connectats amb l’exposat van ser plantejades de manera immediata en acabar l’acte, que va tenir una perllongació espontània en els rotlles d’assistents que es van formar davant el local, quan ja haviem tancat les portes.

En definitiva, un éxit en allò que més interessa a l’Ateneu, facilitar el debat lliure entre persones lliures, sobre temes que afecten al comú, i a la necessària i complexa gestió d’allò que és públic.

Deixa un comentari

Filed under ética, ciutadania, debat, democràcia, filosofia, L'Ateneu, llibertat, lliure pensament, política

No a Eurovegas! L’Ateneu és objectiu, però no neutral.

Aquest cop ho vam fer fora del nostre local, perquè ens calia un espai més ample, i ens va acollir el Centre Sant Pere Apòstol, que ens va cedir la sala del Teatre Gespa.

Era necessària una sala com aquesta per a organitzar amb comoditat una taula rodona com la que vam fer dijous passat, 10 de maig, amb el significatiu títol de “Eurovegas NO és el futur”, i que va aplegar en Jordi Martí, President del Grup Municipal Socialista de Barcelona; en Marc Martí, de La Trama Urbana; la Maite Costa, Catedràtica d’Economia de la Universitat de Barcelona; la Zaida Muxí, Professora de l’Escola d’Arquitectura; i en Raúl Bastida, de la Plataforma Aturem Eurovegas, tots moderats pel periodista Albert Ollés.

L’enunciat no enganyava ningú, i responia clarament al contingut de l’acte. Hi vam sentir les raons per les que Eurovegas no és el futur des del punt de vista econòmic, de l’arquitectura, de l’urbanisme, del medi ambient, dels drets socials, de la cohesió territorial i social, i també des del punt de vista de la política, de la sobirania del poble sobre les normes de convivència, i de la justícia i la llei iguals per a tothom.

Tampoc des del públic, en el debat que va cloure l’acte, hi va haver cap intervenció favorable a la construcció d’Eurovegas, que cal dir que es va quedar sense cap defensor.

En aquesta matèria, com en d’altres, l’Ateneu és objectiu però no neutral.  L’Ateneu està en contra dels poders irrestrictes i no controlats, i a favor de la democràcia i de la justícia.

Deixa un comentari

Filed under ciutadania, debat, democràcia, dret, informació, llibertat

Els laboralistes i la lluita pels drets

Dijous passat, 3 de maig, vam rebre a l’Ateneu l’advocat laboralista, i mestre d’advocats laboralistes, Francesc Casares per parlar del tema “Els laboralistes i la lluita pels drets”, que ens havia semblat que havíem d’abordar per raons de recuperació de memòria història d’una banda, i per tal com creiem que en els temps actuals la lluita pels drets torna a ser absolutament indispensable, i inexcusable.

Francesc Casares ens va situar històricament l’aparició del fenòmen d’aquella nova manera d’exercir la professió d’advocat que va ser la dels laboralistes durant la dictadura franquista i els començaments de la transició democràtica, referint-se al lligam existent amb el moviment obrer i amb les lluites concretes que desenvolupaven els treballadors.

Ho va fer de la manera amena, i ensems rigorosa, que li coneixem, tot llegint alguns fragments de la segona part, inédita, de les seves memòries, i extenent-se en la contextualització de les lectures, la descripció dels personatges, de l’ambient que envoltava tota l’activitat professional volgudament posada al servei del moviment obrer.

En l’aspecte de l’actualitat de la lluita pels drets es va demanar que havien de fer ara els equivalents a aquells advocats laboralistes de finals dels seixantes i dels setantes, per indicar que hi havia molta feina a fer en l’àmbit dels drets de ciutadania, de la solidaritat, i també en els drets dels treballadors.

L’acte – que va recollir fotogràficament l’amic José Luque Prieto, de qui són les dos fotografies que encapçalen aquest post – no va ser, per tant, un exercici de melangiós record de temps millors, sinó una mirada lúcida, tenyida de necessària ironia, sobre el que havia estat, i una crida per a que en els moments actuals es seguís treballant amb els mateixos principis i disposició en què s’havia basat la feina dels advocats laboralistes.

Deixa un comentari

Filed under activitat, ciutadania, debat, democràcia, dret, economia, lluita, memòria històrica, moviment obrer